divendres, de novembre 16, 2007

Ciutadants de Catalunya



Avui toca el tema ciutadans, aquest magnific partit que ha sorgit a Catalunya i està fundat pel senyor Boadella, si aquest home que surt a la fotografia. Mira que hi han fotografies d'en Boadella, però crec que aquesta representa molt be el tipus de persona que és, una persona que té necessitats, la necessitat de donar la nota, de que li facin cas, de que la gent parli d'ell, de que l'ingressin a un hospital de salut mental. La fundació d'aquest partit representa l'acció que esta fent en aquesta imatge i el seu resultat final. Lo pitjor del cas és la gent que la seguit, sobretot el fet de firmar un suposat manifest "d'intelectuals" on apunten els diferents aspectes del partit en qüestió.

Una de les queixes d'aquesta gent és que el castellà esta perseguit a Catalunya, no és cap broma, ho diuen de veritat, amb aquesta afirmació que fan es pot tornar a projectar en les vostres ments la fotografia que teniu aquí amunt, a part d'un sentiment de fàstic i vergonya. És vergonyós que en aquest país hi hagi gent que digui aquestes barbaritats i estupideses, això nomes ho pot dir gent que no surti al carrer i que viu totalment allunyat de la realitat. Fixeu-vos si el castellà esta perseguit, que quan vull anar al cine del meu poble, totes les pel·lícules estan en castellà, fixeu-vos si el castellà esta perseguit que la majoria de llibres en aquest país, que pots trobar a les llibreries són en castellà, i així fins a un gran nombre d'exemples, per no parlar de les universitats i certes carreres on nomes i exclusivament el professorat les fa en castellà, o canviant de registre, els insults que a vegades sents pel carrer com catalufo de mierda i varis, i després de tot això encara tenen cullons de sortir 4 arreplegats i dir que el castellà esta perseguit a Catalunya.

En fi, quan un intenta analitzar el que han fet 4 il·luminats, no troba cap explicació lògica i coherent, tampoc cal perdre el temps, de fet quan estic cagant al igual que el company de la foto, recordo aquesta gent i el que faig acte seguit es tirar de la cadena.

diumenge, d’octubre 28, 2007

Els perills d'anar amb tren

Actualment anar amb tren s'ha convertit en un esport de risc, i no per les obres de l'AVE que intenten convertir les vies en una muntanya russa, sinó per la presencia d'éssers anòmals. Si, estic parlant de l'amic sergi-conegut pels seus amics com a serlli, és la pronunciació exacta-, aquest noi que s'ha fet famós per agredir una menor immigrant dins un vagó dels FGC, el que no sabia és que una cámara estava registrant les imatges. Des de la difusió de les imatges s'han dit moltes coses, que si és un violent, que el 12 d'octubre estava a Montjuïc- i no precisament mirant un partit de l'espanyol-, que te problemes mentals, que els seu pare el va abandonar, que el foten fora de totes les feines...i com no, té antecedents.


La justícia d'aquest país ja ha pres mesures contra el personatge en qüestió, ordre d'allunyament, anar a comissaria 2 vegades al dia i copiar en un foli mil vegades, no tornaré a insultar i agredir als immigrants. Si en el fons tenim que entendre el pobre serlli, anava borratxo diu, i s'havia pres unes pastilles-pel mal de cap segurament-i clar, quan s'ajunten aquests elements entres a un vagó de tren per pegar a noies menors equatorianes. Lo millor del cas és que s'han transcrit les frases que li va dirigir a la noia, entre elles una que m'ha cridat l'atenció especialment; "Yo maté a Mohamed", buscar la lògica a paraules i frases dites per un anormal es difícil, jo he intentat entendre-ho, però no he estat capaç de baixar deu esglaons en l'escala de l'evolució humana i entendre el missatge, estem davant d'un cas de missatge encriptat? és realment en Serlli un filosof del moviment? o simplement es tracta d'un australopitecus boisei amb la capacitat d'articular fonemes? que collons li dius a una equatoriana no se que de Mohamed? ets tan imbecil que no saps distingir una equatoriana de una magrebí? si, ho ets.


En fi, estem davant un cas evident de escòria humana, jo crec que no el voldrien ni al zoo per comportar-se com un animal. Lo més segur és que li caigui una multa i ja està, passarà el temps i farà vida "normal", fins que trobi un altra tipus de víctima, la seva dona o altres persones amb qui desfogar la seva inferioritat, i aleshores sortirà la gent que volia tancar-lo a la presó, descuidant-se el més important, el que necessita és ajuda, d'un psiquiatra.

dissabte, de setembre 22, 2007

Dret d'admissió

Qui no s'ha trobat mai a l'entrada d'algun bar o discoteca amb el Neanderthal reglamentari? no, no hem refereixo a la gent que habita aquests llocs, sinò els que vigilen aquests caus. Si, estic parlant dels porters, individus normalment alts, forts, inflats, i amb el cervell del tamany d'una nou. Personatges que treballen a l'entrada d'aquests "antros" i decideixen qui pot entrar i qui no, el criteri acostuma a canviar d'una setmana a l'atra, he dit criteri? perdò, per tenir criteri s'ha de pensar i jo no he conegut mai ningún que pensi.
Quan estàs a la cua per entrar, veus que ja estan mirant i fent un scanner de la teva imatge, la millor part és quan t'aturen, et miren de dalt a baix i et diuen; amb aquestes bambes no es pot entrar, si, la veritat és cruel, i tothom ha vist que ha passat un tiu pel teu costat amb les bambes destrossades i esta dins la discoteca, aleshores tu li dius al porter i la resposta és la mateixa. Aquest és un dels millors moments, intentes mantenir una conversa amb un tiu que et treu dos caps i que tota l'estona repeteix la mateixa frase, fins que finalment es cansa i et mig amenaça.
En aquells instants de tensa discussió, pots observar com va entrant diferent gent i et fixes sobretot amb el calçat; gent amb bambes, sabates, espardenyes, xancles, descalsos....i tu intentant dialogar amb un "mandril"-amb tots els respectes a la familia dels monos- que nomes sap repetir el mateix. Aleshores nomes tens dos opcions, canviar de calçat o marxar, jo sempre he optat per la segona, ja li poden donar pel sac al senyor muscul i la merda de local que regenta.
Estic fins els collons d'aquesta merda de llocs on tens que anar vestit com ells volen, jo hem compro la roba i calçat que a mi m'agrada, no la que es necessita per entrar en aquests tuburis. En quina merda de societat vivim que per entrar a un bar de joves tinguis que anar vestit com ells volen, es pot ser més imbecil o idiota? per controlar la gent? per determinada gent? això és mentida, quants indesitjables es vesteixen amb camisa, quants killos reciclats van a la moda hi entren als locals. Tot aquest món és pura aparença e hipocresia, anormals e inutils que intenten ser algú en aquesta vida, ja es podern fotre el seu dret d'admissió per on els hi capiga.

diumenge, de juliol 15, 2007

M'alegra sentir-te

M'alegro de tornar a sentir-te, tot i que després ho passi malament, tot el dia esperant per tornar a escoltar la teva veu, i segons després de penjar...tornar a sentir-te sol, i pensar que hauria estat millor no rebre la teva trucada, quedar tot com sempre i nomes ser un record, un record llunyà a la teva memoria.

Hores de tortura i patiment, minuts de pensaments estupids i reflexions superflues que nomes ajuden al fustigament de la persona, sentiments de culpabilitat per haver deixat escapar oportunitats que ja no tornaran, moments frustrats per les teves limitacions mentals que nomes responen a la teva por, i el temps perdut a causa de la teva inseguretat, pero també la teva desil-lusió perque el que reps no és el que esperaves.

Pero potser és tot això el que fa sentir-te viu, el que dona una mica de sentit a la teva vida, el que et fa compendre perque estas aquí, el que fa aixecar-te cada dia pel matí e intentar tirar endevant...quan algun dia perdis això, potser ja no valdrà la pena continuar el camí, un camí que tens que fer sol i que no saps on et portarà, però que d'una manera o altra ja està traçat.

I és per això, que tot i passar-ho malament, m'alegra tornar a escoltar la teva veu.

divendres, de juny 01, 2007

Examens i Universitat publica

Són temps d'examens, aquells dies en que l'alumne és avaluat per els professors, en alguns casos per autentics retardats. Si, aquells professors que donen classe a la universitat i no tenen ni puta idea d'ensenyar, l'escoria que forma joves d'una forma deficient, creant autentiques llacunes en el seu expedient academic. Aquests són els més divertits, el dia de l'examen tot sembla que ha anat be, fins que veus la nota que t'han posat i t'en recordes de tota la seva familia, aquell inutil que dona les classes d'una forma pessima ha tingut el valor de suspendre't, perque no has arribat al minim que ell demana...quins collons, et demana i t'exigeix uns coneixements que ell ha estat incapaç d'ensenyar d'una forma inteligible, aleshores és quan et sents frustrat per culpa d'una persona que no sap fer be la seva feina, i que per si fos poc, té el lloc de treball assegurat.

Aquestes coses les té la universitat publica, si aquesta universitat que en teoria està aprop de tothom, que és economica, per això fer un master et costa mig milió de peles, a costa de currar-te tu tot el que és el doctorat i la tesina. Per no parlar de la famosa bologna, aquesta reforma universitaria, en que els professors es tocaran més els collons i els alumnes necessitaran més hores per poder preparar-se les classes, sense tenir en compte la gent que estudia i treballa, més que res per poder-se pagar els estudis. Aqui tenuim la universitat publica, la que arriba a tothom, i que fa patent la frase de que tothom té les mateixes oportunitats, això és mentida, un falsetat que ja porten anys intentant fer-la colar, que donguin pel sac al ministeri de cultura i les seves propostes, que rebentin el rectorat i depuració al cos de professors!

dijous, de maig 17, 2007

Professor d'universitat

Hola, soc professor d'universitat, en que consisteix la meva feina? molt fácil, fa 30 anys que dono classes, faig una assignatura on es matriculen uns 45-50 estudiants i la mitjana d'assistencia a classe és de 10-8 persones, aquest joves d'avui dia no saben apreciar el que és un bon professor, i encara menys temes tan interessants com la mitologia del mon grec. Jo amb els meus 3.000 euros a final de mes estic força content, tot i que desitjaria treballar menys, és molt cansat això de donar classes de dilluns a dijous, tot i que no hem passo tot el matí treballant. Soc catedratic del departament i tinc gent treballant per mi, si hem surt una reunió o alguna coseta sempre puc tirar d'ells, m'espera una juvilació de conya i amb 60 aneyts a viure el que hem queda de vida. a més tinc la consciencia tranquila, m'he dedicat a la docencia i soc feliç, he fet un servei a la societat.

Hola, soc alumne d'aquest que s'anomena professor, la veritat és que no hi ha sort més gran que la de ser un vago i viure del "cuento", a qui hem refereixo? si, al "professor" en cuestió, un home que té uns titols per cagar-se, pero que porta les classes d'una forma que lo més normal és que la gent s'acabi tirant per la finestra o intenti clavar-se el boligraf al cor. Durant tota l'hora que dura la classe es dedica a llegir un llibre i parafrassejar-lo, que ens recomana a principi de curs com a manual, segons ell ens aclarirà de forma més senzilla el seu contingut...la realitat ben diferent, es dedica a fer una lectura literal. Dubto que sapiga que es prepara-se una classe i encara menys ensenyar, es tracta d'un inutil, un més del sistema universitari que te aquest pais, una lacra que costa de fer fora perque esta apoltronat i fotre'l al carrer no seria economic.

Així funciona el nostre sistema universitari, homes i dones que donen classe que no tenen ni puta idea del que és la docencia, pero que mai han tingut una sola queixa, ja que l'estudiant passa de tot i nomes li interessa treures de sobre aquella assignatura ronyosa, passa de problemes i mal rollos, i així funcionem, et deixes uns diners per una formació que a l'hora de la veritat és lamentable, prefereixes anar al bar a fotre't unes birres i fumar uns porrets, o anar a les assembleas i pintar parets contra bolonya...així anem, i després diuen que els joves no surten preparats de la universitat, si poguessin veure la merda que ens trobem diariament inpartint classe entendrien que el problema no nomes és dels joves, sino dels tan no joves que no els poden fotre fora i estan donant pel sac amb les seves merda de classe infumables i repugnants. Fins els collons d'aquests cabrons aprofitats, aquest és un post dedicat a tota la gent que ha tingut que patir l'assignatura de mitologia a la UAB, optativa de facultat, quedeu avisats, facultat de lletres, tan radicals que mira...hi han impresentables com aquest i molt més.

dissabte, d’abril 14, 2007

Depuració

Fa poc, vaig veure un documental del programa entre linies, que es titulava joves violents, en aquest reportatge entrevistaven un suposat grup de skins, de tendencia feixista, els seus arguments es basaven en frases com aquesta; "Mi ideologia es de equipo de futbol, sabes?"


Després de llegir frases com aquesta, és normal que pel vostre cap passin imatges de grups de ximpanzes, mofetas o un ramat de cabres on el ramader intenta violar el genere. Ideologia d'equip de futbol...la pregunta és, que collons és la ideologia d'equip de futbol? potser el chaval va pensar ideologia més partits... a clar partits de futbol i d'aqui a que arribes a dir tal subnormalada, si fos així ho entendria, perque no li pots demanar a un tiu aixi que pensi. altres possibilitats, treballar un dia a la setmana? com més subnormal ets, més possibilitat de gunyar més diners? queixar-te perque cobres milions d'euros i la gent de l'estadi no t'anima, mentre tu et passes tota la puta setmana currant com un desgraciat i no t'anima ni cristu? sens dubte darrera aquesta frase s'amagava un esperit i una concepció del món totalment fora de serie, que cabron l'skin, digue-li tonto, saps?

Jo crec que a partir d'ara hem mobilitzaré i formare un nou tipus de partit, on la ideologia predominant serà la d'equip de futbol, ara nomes faltara crear les bases, de moment tinc clar que un dels punts més importants serà; "Nuestras actividades consisten en beber cerveza i agruparnos en grupos", joder això es tindria que estudiar a filosofia i no les altres merdes.

dilluns, d’abril 09, 2007

He tornat

Si, torno de nou, amb algunes modificacions després d'un temps de dura reflexió, no han estat moments facils ni dificils, sino moments i ja està, amb aquesta frase queda demostrat que el meu CI és més alt que mesos enrere.

El meu blog, no preten ser un diari personal on escriure la meva merda de vida rutinaria, que en el fons no li importa a ningu, i si algú li importa és que té un problema serios, psicologic i sexual. En aquest espai de culte a les grans narracions i debats de l'esser humà, tocaré temes totalment trascendents per la vida d'una persona, això si, des del meu punt de vista crític - en el sentit de que estic bastant rebentat, del cap -. Els temes seran diversos, poden ser cotidians o no, tot depen del que passi per la meva ment, si voleu que tracti un tema en especial, nomes ho heu de demanar i jo hi posaré tot el meu esforç per llegir la petició.

Bé, després d'escriure dos paragrafs crec que ja es suficient per avui, si hem disculpeu no tinc gaires coses a fer, per tan vaig a desaprofitar el temps. Per cert, el meu proxim text anirà sobre una frase que vaig sentir en un reportatge l'altre dia; "mi ideologia es de equipo de futbol, sabes?", aquesta frase ha tingut un gran impacte i repercussió en la meva vida, encara estic intentat desxifrar el missatge ocult i mistic que hi ha en ella, segur que el proxim dia resoldré l'entrellat.