Historia del sentir

Diuen que l'amor, a la llarga es converteix en una gran amistat, o que el fet de compartir tan de temps amb la mateixa persona és el que té que predominar, ja que l'amor potser no és etern. Per l'estabilitat de la relació, l'amistat té que ser clau pel bon funcionament, a part d'altres coses...


Clar que sembla una contradicció el que estic dient, perque si estas amb algu hi ha una bona entesa i per tan l'amistat és un fet ineludible, pero em refereixo al reves, és a dir, a partir d'una bona amistat el naixement del amor. Tu et portes bé amb aquella persona, saps que al seu costat estas a gust, és una gran amiga, sempre està amb tu i podrieu estar hores i hores junts, pero no hi ha res més. Tu en canvi et sents atret per ella, no goses dir res, per por d'espatllar aquesta bona relacio que teniu, pero arriba el dia en que no pots més, li has de dir ho explotes, ja que el teu cap funciona a 100 x hora, penses tot el dia en ella, i és doloros i reconfortant alhora. Fins que arriba el dia en que decideixes donar el pas definitiu, dir.li el que sents i penses, contemples totes les possibilitats, les seves consqüències, el teu possible fracàs, però ara ja és massa tard, t'has atrevit a dir.li, i la seva reacció ha estat la menys desitjada, t'ha dit la frase magica; només et vull com amic, ets un gran amic...


Jo no vull ser el teu amic collons, només penso amb sexe amb tu les 24 hores, la teva amistat me la rellisca, soc un depravat i un dement que nomes pensa en penetracio i en superar el record de posicions al kamasutra, tinc el membre viril escaldat i bullofes a les mans de tan donar.li a la manibela. En definitiva tu no estas enamorat, perque? doncs perque nomes pensaves ficar.te al llit amb ella, és el que tots els homes pensen, un cop ho has aconseguit res del que senties és el mateix, un cop aconsegueixes lo desitjat ja no ets el mateix, forma part de la insatisfaccio humana, cada cop necessites més, pero intentes autoenganyar.te dien.te a tu mateix que ets molt feliç, feliç? com pots ser tan hipocrita, que collons és la felicitat, existeix? o és l'excusa de la raça humana des de temps inmemorials per tal de donar.li un sentit a les nostres vides? la resposta és si, som així de patetics.

En fi després d'aquest rollo que he enxufat, vull dir que no he pres drogues abans d'escriure això.